poemes



Encarna Sant-Celoni i Verger
(Tavernes de la Valldigna, 1959)


Des de l’arena estant, pluja de lletres soltes

 
del vessant a la mar
del cimal a la vall
m’espenta un avalot
de vilanes follies



hi era la mar
ona clara
ona fosca
desdibuixant el blau amb cada corba

hi era
la suavitat suaument assuaujadora de la mar

hi era la mar
blanca ona
verda ona
invocant la dolça quietud de la sorra

hi era l’ondulació ondejadament onejadora de la mar

hi era la mar



(d’arran de pantomima, 1991)



 Gaia

I

Vella de carn i de memòria,
ja no sues pols ni gebre;
ja no plores llàgrimes verdes,
sinó de sang i de dol:
clavellines vermelles
clapant arena i aigua.


II

A boca de nit,
la ratlla d’una ullada de sol
badant l’aram del cel
i, a vora mar,
un abellot mort,
un clavell roig
i tres ciris de trena blanca.



Platja de Tavernes, tardor de 2010.

(de FOR SALE o 50 veus de la terra. Edicions 96, 2010)



Mutis marí per una rosa

A vora mar, una rosa pansida
camaleoneja entre els matisos
de l’arena que amb el seu coixí,
als meus peus, l’embolca.

La borumballa albina
que corona el lívid gris,
per negar-la, s’enrossina
i reïx a amprar-li un pètal.

D’un colp, un sospir silent,
fa emmudir el cosmos
entre dos rompents.



Platja de Tavernes, tardor de 2014.

(d’Els déus no abandonen Antoni. Onada Edicions, 2015)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada