Encarna Sant-Celoni i Verger
(Tavernes de la Valldigna, 1959)
Des de l’arena estant,
pluja de lletres soltes
del vessant a la mar
del cimal a la vall
m’espenta un avalot
de vilanes follies
hi era la mar
ona clara
ona fosca
desdibuixant el blau amb cada
corba
hi era
la suavitat suaument
assuaujadora de la mar
hi era la mar
blanca ona
verda ona
invocant la dolça quietud de
la sorra
hi era l’ondulació
ondejadament onejadora de la mar
hi era la mar
(d’arran
de pantomima, 1991)
Gaia
I
Vella de carn i de memòria,
ja no sues pols ni gebre;
ja no plores llàgrimes verdes,
sinó de sang i de dol:
clavellines vermelles
clapant arena i aigua.
II
A boca de nit,
la ratlla d’una ullada de sol
badant l’aram del cel
i, a vora mar,
un abellot mort,
un clavell roig
i tres ciris de trena blanca.
Platja de Tavernes, tardor de
2010.
(de FOR
SALE o 50 veus de la terra.
Edicions 96, 2010)
Mutis marí per una rosa
A vora mar, una rosa pansida
camaleoneja entre els matisos
de l’arena que amb el seu
coixí,
als meus peus, l’embolca.
La borumballa albina
que corona el lívid gris,
per negar-la, s’enrossina
i reïx a amprar-li un pètal.
D’un colp, un sospir silent,
fa emmudir el cosmos
entre dos rompents.
Platja de Tavernes, tardor de
2014.
(d’Els
déus no abandonen Antoni.
Onada Edicions, 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada